Hem oblidat tot. Tot
allò que va fer gran al Barça, com a equip, com a un Club, com a entitat, ha
desaparegut. I, si queda alguna cosa, està amagada en algun calaix, com si ens
fes vergonya ensenyar-ho.
S’han oblidat els
famosos “valors”. Un Club que va ajudar com ho va fer al Chapecoense brasiler
després del seu accident, un Club, on l’equip Infantil dona la volta al món amb
unes imatges meravelloses després de guanyar un equip japonès o, un Club que
presumia de porta UNICEF al pit i pagar!!! per fer-ho, no pot no retornar la
pilota després que el contrari la tiri fora per atendre un lesionat, més enllà
de si estava perdent temps o qualsevol altre cosa. La imatge, per ella mateixa,
no és maca. O, no pot ser que un equip de base nostre, en un d’aquests torneigs
que es fan ara per Setmana Santa, tregui de mig cap quan el contrari està
celebrant un gol. El més possible és que els nanos no en siguin conscients,
però, l’àrbitre no ha de donar permís per fer la sacada i, els responsables de
l’equip han de dir als nens que parin i esperin els contraris.
I, amb això, hem
oblidat el futbol base. Les xarxes socials del Club només parlen de victòries
d’Alevins, Cadets o Juvenils, mentre al primer equip fa molts anys que no
arriba cap jugador que hagi tingut recorregut al futbol base. El darrer va ser
Sergi Roberto, que va debutar amb Guardiola. Rafinha va ser cedit i, si no és
perquè l’entrenador és Luis Enrique, que el tenia al Celta, dubto que hagués
tornat. Thiago, Bartra, Onana, Bellerín, Deulofeu, Adama, Grimaldo, Samper o
Munir no estan aquí. Per una raó o una altra. Uns han estat venuts (millor o
pitjor), a uns altres se’ls va ensenyar on estava la porta de sortida i, altres
estan cedits. Segurament, més d’un d’aquests, o molts, serviria perfectament
per fer la feina que altres, que sumen més de 150M€ en traspassos, no saben, no
poden o, no volen fer. Per no parlar del B. Però, si és el líder a 2ªB i ho té
força bé per pujar a 2ªA, em direu! Cert, però 2/3 dels seus jugadors no han
passat ni pel Juvenil, amb tot el que això implica. I dubto que la gran majoria
segueixin a l’equip si aquest puja. Aleshores, quin és l’objectiu?
I, havent oblidat el
futbol base, hem oblidat el “model”, el de joc. Aquell que tothom al món del
futbol aplaudia i admirava. Aquell que va ser l’enveja de tots. Ara juguem una
cosa diferent. “Evolució”, en diuen. Però, tanta evolució que, al final, no
s’assembla en res. Ep! Però tenim la possessió! Que tenim què??? No han entès
res. Absolutament res del joc de Barça. I, ara ens diuen que hem de portar
jugadors amb múscul pel centre del camp, que això de Xavi i Iniesta no serveix,
que Mascherano i no pas Busquets ha de ser el mig centre, que això és el futbol
“modern”. Insisteixo. Res. De res. I, quan Luis Enrique fa servir 1-3-4-3 com a
sistema, ens diuen que és el que feia Cruyff. Ni idea, escolteu. Ni idea.
Perquè Cruyff no jugava amb 3 centrals (o López Rekarte, Ferrer, Sergi i Juan
Carlos eren centrals???). El Barça de Cruyff (i el de Guardiola quan feia
servir aquest sistema), tenia amplitud de laterals i amplitud d’extrems. Es a
dir, 4. Aquest, només 2. Allà quedava Koeman sol (potser amb Nando o Nadal).
Aquí queden Mascherano-Piqué-Umtiti (o Piqué-Umtiti-Mathieu... és igual). Allà,
Bakero jugava d’esquenes a la porteria. Aquí, Messi, quan juga en aquesta
posició, ho fa per rebre i jugar cap a dalt. Txiki o Goiko eren extrems,
extrems. En tenim algun com aquests ara? Es el mateix..., Va, home, va!
I, hem oblidat que el
Barça no pot passar-se el dia als Jutjats. El fitxatge de Neymar, el cas FIFA,
els terrenys de Gavà-Viladecans, les “estelades”..., i, ara, el recurs per la
sanció a Neymar davant el partit de demà contra el Madrid. Tinc clar que no
s’actua igual contra el Barça que contra altres. No hi ha dubte. Ara, que el
nivell d’incompetència dels Directius i dels Serveis Jurídics (o altres
advocats contractats), és estratosfèric, encara en tinc menys dubte. Una cosa
està molt clara. S’han saltat les Lleis. Més enllà que des de Madrid, Nyon o
Zuric apretin més cap aquí que cap altres bandes, el cert és que no ens han
donat la raó en res. Això, quan no s’han presentat recursos fora de plaç o amb
defectes. Recordeu la Final de Copa a Madrid, on es volien prohibir les
estelades. El recurs del Club no va ser admès, per què no el va presentar qui
tocava (ho va fer el Club i, havia de ser un particular, si no tinc mal entès).
Amb el cas Neymar (que sembla que encara no ha acabat), de moment el Club ha
estat condemnat. Sí, som uns delinqüents. Els mateixos (Rosell i Bartomeu), que
continuen repetint que “ho faríem tot igual” són els qui diuen “ens volen
condemnar per un delicte comés pel Club”. Pel Club! No pas ells! S’ha de tenir
molta barra, molta. Tot això sense parlar dels Directius que, per una raó o
altra, amb un degoteig constant, apareixen a diaris (a alguns diaris, perquè
d’altres... millor no parlar-ne), TV, etc., amb diferents problemes amb la
justícia per les seves activitats empresarials. I, això no pot ser. Una cosa és
la mala gestió i, l’altra, ser un presumpte delinqüent. Això és el Barça i, com
la dona del César, si no és honrada, com a mínim ha de semblar-ho.
I, amb tot això, i
més, hem oblidat que som “Més que un Club”. Ara ja som “More than a Club”. De
fet, no ens hauria de sorprendre massa. El web oficial del Club és en anglès
(el .com), així com les xarxes socials com Twitter (el compte @FCBarcelona és
en anglés, mentre que _cat, _es, _jp..., són els comptes associats), per si
algú no ho sabia. Ens diuen que la globalització, la internacionalització, el
no sé què... Som tant internacionals que hi ha socis a Colòmbia, Estats Units,
Suïssa, Rússia, Xina, Japó, Senegal... que han d’agafar un avió si volen votar
el dia de les eleccions, perquè, en un món tant tecnològic i demés, resulta que
encara no es pot votar electrònicament. Perquè, també hem oblidat al soci. O,
potser el que no interessa és el soci. Perquè aquest protesta quan les coses no
van bé. I, si tens un Camp Nou amb majoria de turistes, aquests no venen a
protestar. Encara que un entrepà ple de greix i una beguda et costi 9 ó 10€. Un
Camp Nou que, per cert, s’ha de reformar. Ja ho he dit més d’un cop. Comparat
amb els nous Estadis que hi ha a Europa, estem a anys-llum d’aquells. Però no
hi ha ni un duro a la caixa. I, el Barça, que mai ha sigut un Club venedor, ha
de vendre (malvendre, més aviat), jugadors per poder quadrar els comptes.
Perquè, a més, un Projecte que valia 600M€ ja val 630M€ abans de fer res. Però,
som un Club global i, per tant som “More than a Club”. I tots contents.
Ens hem oblidat
tantes coses que la llista és interminable. Fins i tot, de quina és la
samarreta. I ara, li posem ratlles horitzontals o, li fem no sé quantes ratlles
verticals..., el màrqueting, en diuen, la globalització... I, de mentre, la
samarreta amb la senyera (aquella que van dir que SEMPRE hi seria), ha
desaparegut. També ho han oblidat.
Jordi Pascual
Em podeu seguir a
twitter: @JordiPascualP